Bagundi!!

Internet encara no ens funciona a la biblioteca però amb aquesta complicitat que he establert amb els informàtics em deixant anar al seu despatx quan ells ja no hi son. I aquí em teniu disposada a penjar algunes fotos i a explicar-vos algunes cosetes més.

Han passat moltes coses d'ença de l’últim post però en el dia a dia em perdo. La veritat és que m'estic adaptant molt be. Acaba de fer dues setmanes que estic aquí i ja estic feta una índia. Em regalen flors molt sovint i he après que m’haig de posar un mocador que em cobreixi el pit sobre el punjabi si no vull que em mirin malament. Diumenge, amb l’angoixa superada del diumenge anterior, vaig tornar a Anantapur i em vaig comprar un parell de mocadors.

Aquí em teniu al sopar a casa de la familia de la Radha que va ser molt agradable, amb el meu punjabi vert i el mocador blanc!

Ella em va convidar per que veiés com cuinava i aprengués a fer un plat indi autèntic! Posaré la recepta al blog de cuina en anglès i acontentaré els meus amics angloparlants que diuen que les fotos del Blog de la Claudia molt maques però que no s’assabenten de res!!

Tota la família és encantadora i els seus fills parlen molt be l’anglès. El marit va ajudar a la Radha a la cuina i li vaig dir que davant dels meus ulls havia guanyat molts punts! Aquí el teniu fent “cou-ninetes” que van tenir la delicadesa de fer-me el meu pollastre una mica menys picant.

Ells sempre mengen arròs i el pasten amb la salsa i amb iogurt i el mengen amb les mans. Vam pensar que això de pastar l’arròs que no me’n sortiria massa be i em van fer un chapati perquè emboliques el menjar amb aquest pa en comptes de fer-me pastar l’arròs. Aqui teniu a la Radha fent els chapati.

Vaig cometre l’error de menjar amb les dues mans. Aquí només es menja amb la ma dreta, l’altra s’amaga sota la taula. Jo tota adaptada els vaig dir que no necessitava coberts i quan em vaig trobar el chapati sobre el plat no vaig saber com trocejar-lo amb una sola ma i sense adonar-me, vaig utilitzar les dos!

La Radha em va explicar uns quants secrets perquè quedessin be. Ja et pots imaginar Clàudia, que ho probarem!!

Van fer un pullastre al curry! Res a veure amb el que fem nosaltres! La veritat es que estava molt saborós!

Us poso un parell de fotos de Carmen Miranda, com diu en Jordi i per calmar la impaciència de la Horten! Com podeu veure... "Florero" total!!!

Avui a l’escola ha estat increïble. Aquest matí m’havien tornat a regalar flors (tres persones!!!) que m’han “platufat” al mig del cap! Dues rosetes y la tira de flors grogues que son precioses. Tenen un nom que no m’he après encara perquè és llarg i complicat. Una de les traductores m’ha dit que abans d’anar a l’escola passes per la seva oficina que em col·locaria el 3er ull que anomenen...

Anava tant justa que no ho he fet i quan he arribat a l’escola tots han començat a cridar... Teacher super, teacher super!!!!! I m’han col·locat el tercer ull y de sobte m’he trobat amb arracades posades! Jo que les vaig deixar totes a casa... ara em sap greu! “Very beautiful” anàven repetint fins que s’ha acabat la classe que he tornat al campus seguida d’un seguit d’alumnes que m’han acompanyat al campus tots emocionats i em deien “You are now one of us, auntie!”

He començat a provar els esmorzars indis a la cantina. Avui les Raba dosa estaven delicioses. L’altre dia vaig provar els idli i estèticament em semblen preciosos. Mireu!

Bagundi vol dir "bonic o bonica en Telugu. Aquest matí quan anava a treballar m'he creuat amb les dones que escombren el campus amb el seus meravellosos saris d'uniforme i jo he explamat! Bagundi!! i elles m'han contestat "You Bagundi also!! Això de que vesteixis com elles els encanta! Aviat el sari!

Poc a poc vaig encaixant d’allò més be. Els dies comencen a volar i intueixo que em costará marxar d'aqui...