Un dinar a casa de la Radha

Ja us vaig dir que havia anat a dinar a casa de la Radha i que ho explicaria al blog anglès de cuina, però he començat a escriure i m’adono que no se trobar el to de l‘escrit per continuar amb la tònica del Blog, es a dir que he decidit explicar-vos, a tots vosaltres, aquest fet que va ser per mi molt especial. Una altra vegada, una lliçó de vida!

De fet la invitació es va fer quan tot just portava al Campus 15 dies; encara no estava “plenament” integrada a la manera de viure, ni de menjar de l’Índia. No es pot dir que ara, a les 4 setmanes ja ho estigui però si que començo a tenir una bona idea dels menjars i d’alguns del rituals que segueixen per preparar el seus menjars.

Em vaig iniciar, més agosaradament que molts dels meus companys que porten molt més temps a l’Índia, amb els esmorzars. No us podeu imaginar les cares de felicitat de les “Acas”, (germanes en telugu) que es fan càrrec del menjador quan demano l’esmorzar indi. Les dosa, el pesarattu, els idli, l’upma, el “lemon rice” o arrós de llimona... tan especials i acompanyats sempre d’una ració de picant, ja sigui pel “sambar” la salsa de verdures que afegeixen a l’arròs o els “chutney” que acostumen a ser salses amb un ingredient estrella: el cacauet. Totes les salses tenen un gust picant fruit de la “massala” que poc a poc m’hi vaig acostumant. La “massala” es una barreja d’espècies que té uns ingredients o altres segons el plat que preparen. Aquesta es una diferència considerable al que nosaltres diem “curri” que li posem aquest combinat directament preparat que trobem en el mon occidental i tots els curris tenen el mateix gust. Aquí és una experiència gustativa constant, ben diferent del que coneixem! Ahir parlava amb un company arquitecte, en Ricard, que és un dels més antics al campus i li deia que tenia por de no trobar gust al menjar després d’aquesta experiència. Ell, que també s’apunta sempre als plats del sector indi, em deia que li passa quan va a Barcelona, que troba els menjars insípids i poc saborosos.

Començo, de la ma de la Radha, a ensenyar-vos aquests processos. Em diu que prepararà una cosa senzilla perquè és tard i tots tenim gana, però el que discretament no em diu és que ja tenia preparades les “massales”, la pasta de gingebre i all, i la massa per fer els “chapatti”. Això ho vaig veient quan comença el procés!

El menú: un pollastre al curri, una amanida de cogombre i pastanaga i chapatti amb ou.

En una cassola va posar ceba a fregir lentament fins a daurar-la.

Quan ja està daurada hi afegeix la pasta de gingebre i all que ja te picada i barrejada

i hi afegeix el pollastre que ja té net i tallat a trocets.

Ho deixa tot uns 10 minuts tapat a foc mig fins que el pollastre fa un suquet. Aleshores hi afegeix fulles de curri fresques que cull directament del seu jardí! (Son boníssimes! Em recorden el cilantre sense ser el mateix! Les posen a molts plats)

Ho torna a deixar una estona hi posa una mica de sal i després hi afegeix la “massala”

M’explica en qué consisteix aquesta vegada:
Coriandre, clau, “fenugreek” o fenogrec (jo n’havia germinat a casa, però no pensava que pogués ser una espècie) i una mica de coco rallat.
A cada afegit espera uns pocs minutets i finalment afegeix pebre vermell picant (res a veure amb el nostre!!) i després de dos minuts hi afegeix 2 vasos d’aigua hi ho deixa durant 10 minuts.
Mentre esperem la Radha m’ensenya l’estri fonamental a la cuina índia, l’olla per fer l’arròs i el rebost amb els sacs d’arròs per tot l’any!

i mentre esperem, passa el temps i ja tenim el plat a punt!

Tot seguit vam començar a preparar els chapatti. La Radha va treure la massa de la nevera

i la va treballar una miqueta més

La Radha m’explica que la massa no te res mes que farina, aigua i una mica de sal. I que l’ha deixat reposar unes dos o tres hores després d’amassar-la.

Em diu que per que quedi be s’ha de pintar amb oli (veig que utilitza oli de girasol) un cop planes i que s’han de plegar i tornar a aplanar i que tot seguit les posa a la paella especial que té per fer “chapatti”

Mentre les va fent espera pacientment que s’inflin, ella m’explica que això només passa si l’hi has posat oli en el procés.

i els guarda en un recipient especial perquè es mantinguin calents.

Per fer l’amanida surt al menjador-estar i tranquil·lament pela els vegetals al costat del seu marit, en Timoty,

un senyor afable i col·laborador (no massa habitual a les famílies índies) que decideix fer-me una versió del pollastre menys picant perquè “mengi més a gust”, em diu.

Tot seguit la Radha talla els vegetals amb un aparell que em fascina per la seva senzillesa i efectivitat...

Ja per acabar del tot, la Radha bat els ous per fer unes truites planes que posarà sota els chapatti per fer-los més suaus i saborosos.

I ja estem tots a punt de sentar-nos a la taula amb els seus fills l’Abhi Shek i la Moudhurima.

Tot estava deliciós! Els gustos es confonien però a la vegada notaves diferents sabors. Ja us vaig explicar les particularitats del dinar. Els indis mengen amb les mans. A mi em van posar coberts i jo em vaig negar a utilitzar-los, però menjar amb el chapatti és més fàcil que menjar l’arròs. Tot i així vaig utilitzar les dues mans (terrible!!) només es pot fer servir la dreta però em diuen els més veterans que els indis que treballen al campus ja saben que nosaltres fem servir les dues mans i que no s’esveren!
Va ser una experiència entranyable. Es com tenir una família del país. Ara me’ls trobo pel campus i s’aturen per xerrar. La Radha la veig cada dia i és com si tingués una germana ben a prop!