Feliç dia de la dona, “Akka”!

Semblava un crit de guerra des que vaig sortir de la meva habitació aquell matí. M’havia posat el punjabi mes colorat amb el mocador i el meu collaret, l’únic que tinc aquí i que m’encanta! I les Akkas, com les anomenem, les dones que escombren i netegen el campus ja m’ho van desitjar! “Happy women’s day, Akka”. “Akka” vol dir germana en telugu i aquí tothom crida a les dones així! Es a dir que quan vingui la Tere, serà la meva Akka! I no vegis la cara de felicitat que posaran totes!

8 de març de 2011, Ahir...

He anat cap a l’oficina de traducció i les dones estaven totes excitades, felicitant-nos i felicitant-se. He començat a fer tombs per ajudar-los amb les cartes i he anat fent fotos de les dones perquè avui s’havien posat uns Saris preciosos. Mireu-les!

Just arribada, les dones d’un sector han volgut fer-se fotos y aquí en teniu una...

Després de donar un parell de tombs pels diferents sectors, una de les traductores, la Vijaya, m’ha dit: “Núria, hoy, porquè no pones sari?” i jo li he contestat que encara no en tenia cap però que estava a la meva llista de compres. I em diu, que no pot ser, que avui m’havia de posar un sari i m’agafen entre dues, demanen permís al jefe per emportar-se’m. I en un tres i no res em trobo a casa de la Vijaya amb la Maya i entre les dos m’han col·locat un sari.
Posar-se un sari ès tot un ritual. Us enganxo un vídeo perquè en veieu el procés i per tú, Clàudia, que saps anglès practica una mica.

La noia índia del vídeo sap que fer, però jo semblava tonta. No us podeu imaginar com reien les dues mentre... em deixava fer! I no us explico tot el que em van fer... Aquí em teniu amb les dues quan hem sortit de casa de la Vijaya...

...amb la Maya

i amb la Vijaya

Jo en ma vida m’hagués comprat un sari com el que m’han posat, però us haig de dir que quan hem tornat a la oficina allò ha estat la bogeria. S’ha generat un aire festiu, desenfadat, alegre, deliciós! Tothom s’ha quedat bocabadat! Jo no gosava moure’m massa per por de que se’m desmuntes. Imagino que heu vist saris a les pel·lícules, a documentals de l’India, fins i tot a revistes però sabeu ben be què és un sari? Ja haureu vist al vídeo que el sari té tres peces fonamentals el “petticoat” que es una faldilla que es posa a sota i que no es veu, una peça de roba de 5 a 6 metres de llarg i 1 i1/2 m. d’ample i una brusa de màniga curta, també curta que t’arriba per sota el pit i et deixa l’estómac i mitja esquena a l’aire. Doncs be, tota guarnida m’anava passejant per les seccions i totes volien fer-se fotos amb mi, fins i tot algun noi i per fer-les han cridat al fotògraf de la Fundació. Imagineu el merder? Evidentment, una d’elles m’ha posat la flor al cap! Aquesta vegada una roseta molt bonica, però discreta.
Aquí en teniu algunes de les fotos del fotògraf amb gent de diferents seccions...

(Avui quan he arribat a una de les oficines les havien penjat al suro de la secció ampliades!!! Fins i tot m’he posat vermella quan les he vist!)

Més tard he anat a una altra secció i han volgut repetir el passe de models amb unes altres dones:

I després ha arribat el torn al companys. També ens volien fer fotos a la Maria i a mi, que som les dues úniques dels cooperants i voluntaris que portàvem sari.

i amb l’Anna Sevilla, una espècie de “madre superiora” del campus (mana i mana molt i be!!!), també ha volgut que es veies el contrast!!! (aqui l’hora del migdia anava de “relax”. En hores de feina, com a mínim porta in punjabi i a vegades sari!

La Maria i jo som les "blogueres" del campus. Ella encara ha posat més fotos i la seva percepció us completarà encara més aquet dia màgic. Teniu la descripció al seu blog "La Ciutat de l'Infinit"

Jo em sentia com una reina, o més ben dit “reina per un dia!”. La Vijaya m’havia dit que anés a l’escola amb el sari i primer em resistia però davant de totes i moltes insistències ho he fet. Semblava que els alumnes i també els professors haguessin tingut una aparició. He sentit l’altre crit de guerra, el dels alumnes... “Teacher, super!!!” infinites vegades. I he aprofitat per desitjar-los feliç dia de la dona que a molts els he hagut d'explicar de què anava. I ha sigut difícil concentrar-los després a classe per parlar sobre l’informe que havien de fer del campus. Gairebé quan faltaven 10 minuts per acabar he claudicat i hem cantat i ballat al so de la cançoneta “The wheels on the bus” de la Mad Donna.

He tornat al campus i ja sola a l’habitació lentament i pausada m’he anat traient el sari. Em semblava un altre ritual, aquesta vegada en la meva intimitat... entretant somreia i tenia temptacions de pessigar-me la ma per veure si era veritat tot el que havia viscut aquest dia. Potser el més important per mi ha estat veure la dsposició de les dones a canviar coses en aquesta India rural i a fer sentir les seves veus. Elles, ja les heu vist, son fantàstiques! Tenen un esperit de millorar les coses increïbles. Es senten recolzades per la Fundació Vicens Ferrer (FVF) i saben que arribaran lluny. Es admirable!!

Recuperada del somni, vaig rentar totes les peces del sari a ma i aquest matí l’hi he tornat a la Vijaya però ja he demanat a l’Alejandro que m’acompanyi a Anantapur a comprar-me'n un. Ell és el noi sensible i molt “fashion” de la colla, es a dir que espero que m’aconselli be... i aviat em tornareu a veure amb un sari, i aquesta vegada no aniré de “prestat”!