No havia vist mai la cerimònia d’un casament hindú. Carregada de rituals donen un aire tant diferent a la festa que jo he quedat bocabadada!
Els dos casaments els he viscut de maneres diferents. Totalment inexperta de què representen cadascun dels actes he hagut de llegir i preguntar per entendre-ho. Es a dir que us aniré explicant el que bonament he après de les cerimònies que fan a Andra Pradesh que es l’estat on estic vivint.
Aquí, en aquesta part de l’Índia els casaments son encara concertats, son els pares qui busquen les parelles pels seus fills. I ells ho defensen dient que els llaços que hi ha en els matrimonis concertats son més sòlids perquè les famílies hi son implicades.
El primer casament el vaig viure només unes hores perquè era dia de treball i vaig haver de tornar a l’oficina d’apadrinament que hi havia molta feina.
Aquí ens teniu la Shiva, la Sujata i jo davant de l'oficina d'apadrinament després del casament:
I aquí amb la Niraja:
Es va fer en un gran pavelló, construït per ocasions festives. Fora de l’espai hi posen una gran carpa de colors on hi serveixen el menjar, si el pavelló no es prou gran. Em vaig comprar un sari més senzill aquesta vegada perquè el casament de diumenge dia 8 era més important i no volia suar el sari que ja coneixeu. Fa tanta calor que quan miro a la xarxa les vostres temperatures em sembla mentida que us puguem doblar! Hi ha dies que no pots més a les hores del migdia però malgrat la calor, ho vaig aguantant!
Aquí teniu algunes de les fotografies del primer dia que no en vaig fer masses perquè aquest dia estava moixa i anava amb presses.
El segon casament va ser més complert perquè passava dins el campus i la invitació es feia extensiva a veure i participar en els rituals que precedeixen al casament.
M’expliquen que és l’astròleg de la família qui decideix la data del casament de la parella, basat en les estrelles i això es fa perquè el casament sigui benaurat i beneit des del primer moment. D’aquest fet en diuen el “Muhurtam”. Així doncs, es com es fixa la data que no es una qualsevol.
El dia abans del casament, vam anar a casa de la núvia per participar del “Pendlikoothuru”. La Bhavani se’m va emportar i no sap ella com li estic d’agraïda. Quan vam arribar ens van fer seure al menjador on hi havien cadires al voltant i em van fer seure. De seguida va venir una dona de la família que va començar a fregar quatre rajoles del terra amb una pasta marró i tot seguit una altra dona va començar a enquadrar les rajoles amb la mateixa pols blanca que fan els “rangoli”.
Va dividir el quadre en dues diagonals de cantó a cantó, formant quatre parts i a cada espai hi va fer un dibuix. Després van posar a sobre del dibuix uns grans d’un cereal (em sembla que era blat) i hi van posar una petita banqueta de fusta on la núvia si va asseure. I aquí van començar els rituals que consistien en empastifar la núvia amb pasta de cúrcuma groga i altres coses. Cada convidat a la cerimònia anava passant pel davant, posava les mans a la palangana on era la pasta i li fregava els braços, els peus i la cara. Diuen que també es fa a casa del nuvi i ho fan perquè l’endemà tinguin la pell ben fina. A la núvia també li posàvem el vindi amb cúrcuma vermella, li posàvem flors de gessamí a la trena, i li tiràvem arròs (que significa abundància) tres vegades sobre els genolls, les espatlles i el cap i finalment ella ens oferia unes fulles d’una planta que la gent gran mossega per tenir bon gust. Com veieu vaig participar de la festa tot i que anava amb un dels meus punjabis més senzill. També em van convidar a dinar aquest dia però vaig declinar la invitació perquè la Nirmala s’havia ofert a posar-me el “mehendi”, les pintures amb hena, per anar al casament l’endemà. La veritat es que la Nirmala va fer una tasca molt laboriosa amb la meva ma esquerra, no us sembla?
Només amb aquesta ma perquè era hora de dinar i jo ja em veia sense poder menjar, ja que has d’estar 3 hores deixant assecar la hena abans de rentar-te les mans!
Al vespre fan un altre ritual el “Kashi Yatra” que consisteix en fer una comèdia on el nuvi demostra que ja no te ganes de gaudir dels plaers del matrimoni i marxa de casa. El germà de la núvia el va a buscar i el convenç perquè no se’n vagi i s’avingui al matrimoni.
El casament te lloc l’endemà i abans d’arribar al recinte on tindrà lloc la cerimònia passen per nombroses proves; a les seves cases els dos fan un bany purificador, els unten amb olis i la família fa una pregaria per demanar que tinguin saviesa i felicitat i el nuvi fa una “puja” (ofrena) a Ganesh que és el deu de l’abundància, la feina i la seguretat familiar.
Tot seguit es l’oncle patern de la núvia qui la porta al “Mandapam” o recinte on es celebrarà la cerimònia del casament. El primer acte és el “Kanyadaan” quan la família lliura la núvia a la responsabilitat del nuvi. Fins que no s’acaba tota la cerimònia els nuvis no es poden veure i estan separats per una cortina. Entretant els pares de la núvia renten els peus al nuvi, considerat com un “avatar” del deu.
El Brahmàn, o gran sacerdot recita fragments dels “Vedas” i la parella es frega les mans l’un a l’altre amb una pasta feta de llavors de comí i de “jaggery” i aquest ritus, el Jeelakarra-Bellamu, es porta a terme per comunicar que la unió de la parella és inseparable.
En el “Sumangali” 10 dones casades acompanyen a la núvia, algunes d’elles aguanten plates que tenen arròs i pols de (tumeric) i les altres tenen uns llums d’oli. L’arròs simbolitza abundància i les llums enceses simbolitzen la llum.
Quan comença la cerimònia del casament el nuvi fa tres nusos al “Mangalsutra” que és el collaret d’uns fils de color safrà que porten dues anelles d’or i que el nuvi posa al voltant del coll de la núvia. La “Mangalsutra” representa la unió física, mental i espiritual de la parella, i els testimonis, tots els convidats els tiren arròs perquè ja els consideren casats i els volen desitjar sort i abundància.
Durant una bona estona els nuvis es van tirant arròs i altres grans l’un a l’altre en quantitats insospitades!
Seguidament comença el ritu del “Saptapadi” que alguns camines al voltant d’un foc i els altres surten fora del recinte per buscar unes estrelles que sempre troben, encara que sigui de dia. En aquest moment la punta de la cua del sari de la núvia es lliga a la punta del “dhoti” (camisa) del nuvi.
Quan s’asseuen al seu sofà, ja casats comencen a desfilar els convidats que els ofereixen els regals i es fan fotografiar amb els nuvis i finalment el banquet que no te res a veure amb els nostres banquets de casament. Hi ha uns grans taulells amb menjar que et van servint segons demanes i que t’asseus on pots i amb qui vols i menges amb els dits els menjars típics de l’ocasió.
Es evident que continua per ells la festa que de començament a final dura tres dies. M’expliquen que antigament els casaments duraven 3 mesos!!! Pobres nuvis, em feien una mica de llàstima tot i que de tant en tant se’ls veia somriure.
Va ser una experiència única. Em vaig sentir molt acollida i ben rebuda pel pare de la núvia, que és qui em va convidar, la resta de la família i tots els traductors que em sembla que ja son part de la meva família.
Dos dies després del casament En Ricard, el Martí i jo vam anar a casa de la núvia a portar-li el regal. Li vam comprar un saree precios entre els companys (6 en total) que vam anar al casament. La rebuda d’aquella gent va ser increïble. Ens van oferir dolços i un snack. A l’hora de marxar em van col·locar el vindi i la cúrcuma groga a la galta. Despres em van donar la roba per fer-me una brusa de saree, unes flors de gessamí, que me les van col·locar al cap i una poma. Símbol de que sempre serem ben rebuts en aquella casa. Cada dia coses noves per flipar, per sorprendre’m!!!
0 comments:
Post a Comment